Ontology-Mediated Historical Data Modeling: Theoretical and Practical Tools for an Integrated Construction of the Past

Building upon the concepts of constructed past theory, this paper introduces the outcome of ontology-mediated data modeling developed by the authors within the last 15 years. Assuming that the past is something constructed through reflection of former times, one of our major concerns is guaranteeing the traceability of the construction process of an integrated historical discourse built from all available sources of information, regardless of their origin or nature. Therefore, by means of defining key concepts such as 'unit of topography' and 'actor', we created an information system for data gathering and exploitation and applied it to some experiences of construction of the past. When applied within the archaeological domain, the result is an archaeological information system interoperable with other sources of historical information. Its strength is that it ensures the traceability of the process from the beginning avoiding the introduction and repetition of errors within the system. Along with the main case example developed in this paper, we also summarize some other data modeling examples within the same conceptual framework

The Semantics of History. Interdisciplinary Categories and Methods for Digital Historical Research

This paper aims at introducing and discussing the data modelling and labelling methods for interdisciplinary and digital research in History developed and used by the authors. Our approach suggests the development of a conceptual framework for interdisciplinary research in history as a much-needed strategy to ensure that historians use all vestiges from the past regardless of their origin or support for the construction of historical discourse. By labelling Units of Topography and Actors in a wide range of historical sources and exploiting the obtained data, we use the Monastery of Sant Genís de Rocafort (Martorell, Spain) as a lab example of our method. This should lead researchers to the development of an integrated historical discourse maximizing the potential of interdisciplinary and fair research and minimizing the risks of bias

Morphometric analyses of Catalonian common greywares: some thoughts on typological classification of medieval and post-medieval pottery

[spa La cerámica común de cocción reductora y uso culinario constituye uno de los materiales arqueológicos más frecuentes en época medieval. A las dificultades de estudio inherentes a la gran homogeneidad de estas cerámicas, de fábricas bastas, irregulares, preferentemente urdidas y acabadas mediante un torneado lento, se les añade su elevada fragmentación y el volumen ingente de materiales recuperados en muchos contextos. En este trabajo presentamos los resultados obtenidos del análisis morfométrico de productos de alfarería tradicional de obra negra procedentes de Quart (Girona) y de cerámicas grises medievales del yacimiento de Santa Margarida (Martorell, Barcelona). A tenor de los resultados obtenidos demostramos la validez metodológica de una propuesta de clasificación que contempla la explotación estadística multivariante de datos morfométricos, incluyendo la variable del perfil de los vasos. Dicha explotación permite obtener clasificaciones tipológicas precisas que tienen en cuenta el grado de fragmentación y permiten definir tipos comparables.[eng] Cooking wares fired under reducing atmosphere are one of the most common archaeological findings in medieval contexts. These are coarse, irregular and mostly coil-built vessels finished on the wheel. The great homogeneity of these products, together with the high level of breakage and the massive amount of sherds found out in many contexts are the main difficulties to deal with in order to study them. In this paper results obtained from the morphometric analysis of traditional craft greyware pottery from Quart (Girona) and medie- val greywares from the site of Santa Margarida (Martorell, Barcelona) are introduced. According to the obtained results in both cases, we demonstrate the methodological validity of including vessel's profile measurement within a multivariate statistic exploitation of morphometric data. This exploitation allowed us to obtain precise classifications that take into account the degree of breakage and to establish comparable types

Assessing natural vs anthropogenic horizons through deposit modelling strategies at the Medieval Site of Santa Margarida (Martorell, Barcelona, Spain)

Geophysical surveys have been one of the most useful tools for non‐invasive archaeological field assessment. Whereas they have been regularly put into practice at the archaeological site of Santa Margarida (Martorell, Barcelona, Spain), the particular features of the site required a more specific strategy to identify the contact interface between anthropogenic and natural deposits and, therefore, to conclude the archaeological excavation. As the archaeological site is settled on Quaternary alluvia at the confluence of two rivers, and in the absence of built structures in some areas, it was extremely difficult to distinguish between anthropic layers and those silty or sandy natural deposits during fieldwork. Extensive soil survey by means of borehole logging, full‐coring, and Dynamic Penetrometer Super Heavy testing within this site has proved to be a useful strategy to identify the geological horizon and to map the original relief of past landscape before excavation tasks. This enabled us to plan our fieldwork better and to interpret particular features of the site. This paper aims at summarising the results of recent surveys and discussing the potential of this approach for the study of rural settlements and agrarian landscapes in the Middle Age

La Configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins al segle XI

[cat] En els darrers anys l'estudi del paisatge, entès com a sistema, s'ha mostrat com una via de gran fertilitat per fer avançar la recerca històrica des d'una perspectiva que incorpori la comprensió de la complexitat i la integració de les diverses fonts històriques: documentals, arqueològiques, estudis paleoambientals, geoarqueològics, etc. El territori que identifiquem com a comtat de Barcelona reuneix un seguit de condicions, tant en el seu propi procés històric com en relació als plantejaments d'aquesta recerca, que ens van fer considerar-lo com un àmbit adequat. L'elecció respon a l'interès per l'ús de recursos informàtics en el tractament de la informació, en un propòsit de cercar resposta a com fer-ho i com, de la mateixa manera que ha estat possible en altres ciències, afrontar el processament de grans quantitats d'informació en la recerca històrica, tot fent possible extreure informació de dades que aparentment, per aïllades, podien semblar poc rellevants. El sistema de treball emprat es basa en un seguit de conceptes que permeten la gestió integrada de la informació. Unitat d'informació serà: Qualsevol indicació que permeti conèixer la composició, l'estat, les variacions i les interelacions de i entre els elements que constitueixen un sistema. Cada unitat d'informació pot pertànyer exclusivament a una de les dues úniques classes de representació d'unitats d'informació amb les quals treballarem: Unitats Topogràgiques [UT] i Actors [AC]. Unitat Topogràfica [UT]: Entenem Unitat Topogràfica [UT] com l'indicador d'una acció o situació que es pot ubicar en l'espai i en el temps, independentment de l'especificitat de la font d'informació i del seu origen biòtic, abiòtic o antròpic. Actor [AC]: Entenem per Actor [AC] el protagonista individual o corporatiu d'una acció. Operativament, es sistema de gestió de la informació que hem desenvolupat funciona sobre un sistema de gestió de bases de dades i un sistema d'informació geogràfica. El SGBD està integrat per diverses bases de dades, tant per a la introducció d'informació com per a tasques de validació de dades o auxiliars. Els recursos del SIG s'articulen sobre les bases cartogràfiques de suport, indispensables per a la referenciació geogràfica de les dades gestionades pel SGBD. A aquesta capacitat de georeferenciació cal afegir la de generació automàtica de cartografia d'UT. La combinació d'aquestes dues capacitats és la que ens permetrà generar els suports cartogràfics necessaris en cada moment segons el període i el fenomen objecte d'estudi, sempre a partir d'un ús integrat de les fonts. És a partir d'aquest punt que ens hem plantejat l'estudi de l'evolució del paisatge en l'àmbit del comtat de Barcelona, analitzant les pervivències de les estructures territorials anteriors; la forma com aquestes han condicionat els models posteriors; el procés d'implantació dels castells termenats i de les sagreres i la seva relació sobre la redistribució de les zones d'hàbitat; la distribució i densitat dels diferents cultius en relació a les zones d'hàbitat, la xarxa viària i les àrees de consum; la configuració dels nuclis urbans, etc. L'objectiu últim no és pas l'automatització de la producció cartogràfica històrica, sinó possibilitar la gestió integrada de la informació, prenent en consideració la seva significació territorial i identificar aquesta realitat territorial per a cada moment en estudi, prèviament a endinsar-nos en l'anàlisi territorial. L'explotació i l'anàlisi de les dades constitueix la darrera fase d'un procés complex al qual ens ajuden les eines informàtiques, però aquestes no en són l'objectiu.[eng] During the last years, the study of the landscape, as a system, has shown a very fertile way to move forward the historical research, from a point of view that includes to understand the complexity and to integrate the various historical sources: documents, archaeology, paleo-environmental studies, geo-archaeology, etc. The territory that we identify as a county of Barcelona collects many conditions, not only in its own historical process, but also related to the approach to this research, which made us to consider it as a suitable area. The studied territory includes an area of approximately 4.500 km2, with a length of about 125 km. and a width average of 40 km., in a strip parallel to the Mediterranean coast. The choice has been planned and responds to the interest in using the computer science resources when dealing with the information. It is a serious aim to look for an answer to the way of handling it, as well as how to face the data processing of huge amounts of information in the historic research, as it has been possible in other fields of the science. In an operative way, this developed management system of information, works on a system of data base management and a system of geographical information. From this situation, we have decided to study the evolution of the landscape in the county of Barcelona, analysing the remains of the previous territorial structures; the way that these ones have determined later models; the process of implementation of the bounded castles and the sacraria, as well as their relationship about the re-distribution of the habitat areas; the distribution and density of the crops related to the areas of habitat; the road network and the consumer areas; the building of urban settlements, etc

CEM 50/40 Arqueologia. Una mirada retrospectiva amb projecció de futur

Aquest treball sintetitza l'experiència de creació d'una exposició temporal ideada i implementada pel Centre d'Estudis Martorellencs amb motiu del cinquantenari de la institució i dels quaranta anys de recerca arqueològica formal a Santa Margarida. Durant gairebé un any sencer transcorregut des de la idea original fins a la cloenda d'excavació, l'associació s'ha dedicat a construir un relat nodrit de nombrosos recursos audiovisuals que han pretès acostar la tasca realitzada des de la nostra institució al públic en general. Després de cloure l'exposició, en fem balanç i posem els continguts a disposició del públic en format virtual

L'església i la necròpoli de Santa Margarida (Martorell, Baix Llobregat)

El jaciment arqueològic de Santa Margarida és situat al municipi de Martorell, a molt poca distància del nucli urbà antic, en una zona de terreny amb suau pendent al marge dret del riu Anoia. L'església de Santa Margarida del Priorat de Sant Genís de Rocafort i una senzilla masia del segle XVII, constitueixen les construccions visibles. El territori de la parròquia de Santa Margarida, antigament independent de la de Martorell, es corresponia amb el del monestir de Sant Genís, situat dalt de la muntanya, a molt poca distància. La unitat d'aquest territori s'ha vist tallada per la construcció de l'autopista A-7, obra que ha contribuït també a una alte­ració profunda de la topografia original del lloc i ha esborrat les traces dels ca­mins antics